1 1 m. [LC] Part adaptada a una eina, a un instrument, per on s'agafa en servir-se'n. El mànec d'una destral, d'un ganivet, d'un paraigua. El mànec d'una escombra, d'una pala, d'una aixada. El mànec d'una paella. 1 2 [LC] ara li fan el mànec Expressió que significa que hom dubta d'una cosa que algú afirma o que hom té la seguretat que no serà com aquell diu. Va dient que comprarà la finca; ara li fan el mànec: tothom sap que no té diners. 1 3 m. [LC] [MU] Part dels instruments de corda, externa a la taula harmònica, damunt la qual s'estenen les cordes per a poder-les pitjar amb els dits, amb la qual cosa se n'escurça la longitud vibrant. El mànec d'un violí, d'una guitarra. 2 m. [ZOI] Mol·lusc lamel·libranqui, de conquilla en forma de tub i recta, amb un peu molt llarg i musculós (Solen vagina). 3 1 m. [ZOA] Peça de l'estern. 3 2 m. [ZOA] Apòfisi inferior del martell.
